Cap de l'Estat (Explicar). Pot ser:
-Monarquia absolutista. Exemple Ferran VII.
-Monarquia constitucional no democràtica. Exemple Isabel II, Alfons XII i XIII.
-Monarquia constitucional i democràtica. Exemple Amadeu de Saboia i la Transició.
-República. Exemple I i II República.
Democràcia-no democràcia (Explicar). Pot ser:
-Cap representativitat. Dos possibilitats:
1. Monarquia absolutista.
2. Dictadura militar. Exemple Miguel Primo de Rivera, Franquisme.
-Sistema liberal, parlamentari i representatiu no democràtic. Dos possibilitats:
1. Sufragi censatari i restringit. Isabel II.
2. Corrupció generalitzada. La restauració.
-Sistema democràtic. Dos possibilitats:
1. República.
2. Monarquia democràtica. Amadeo de Savoia i la Transició.
Qüestió territorial (Explicar). Pot ser:
-Estat centralista. (Pràcticament tot el segle XIX i XX, amb les següents excepcions):
-Navarra (explicar)
-Etapa de la I República Federal.
-Etapa autonòmica amb dos models:
1. II República: autonomies restringides a alguns territoris concrets.
2. Transició: autonomies generalitzades en tot el territori.
Qüestió religiosa:
L'Estat pot ser:
-Confesional (explicar). Exemple, tot el Segle XIX i XX. Busqueu si hi ha o no llibertat de culte i que és.
-No confesional. Actualment.
-Estat laic, durant les dos repúbliques.
Constitucions:
Les pots explicar partint d'allò anterior, si són republicanes o monàrquiques, democràtiques o no, la resposta a la qüestió territorial i religiosa.
Partits polítics:
-Absolutistes-Carlins.
-Liberals:
1.Partit liberal moderado (Isabel II), liberal conservador (Restauració)
2. Partit liberal progressista (Isabel II), partit liberal (Restauració)
3. Altres. Unió Liberal O'Donell.
Del moviment obrer:
1. Marxistes. PSOE, PCE. I altres: POUM, etc. Tenen moments en que predomina l'acció revolucionària, i altres de conquistar el poder democràticament.
2. Anarquistes. Dos branques: acció directa i anarcosindicalisme (CNT)
Demòcrates, amb dos branques:
1. Demòcrates monàrquics. Prim.
2. Republicans. D'esquerra i dreta, federals i unionistes.
De la branca liberal-conservadora, deriven els partits de dreta actuals.
Del moviment obrer els d'esquerra.
